Informe Sala i Martín

Parlem amb el catedràtic Xavier Sala-i-Martín sobre la relació entre medi ambient i economia. L'expert parla de regulació, quotes i del pes de les tecnologies. Sala-i-Martín conclou: "La solució sempre serà tecnològica, hem de trobar solucions per al transport i la fabricació sense diòxid de carboni."

Als Estats Units viuen amb tensió el debat sobre el sostre de deute. Què passarà si la màxima potència mundial no pot pagar el seu deute? Quins efectes pot tenir a nivell mundial? En parlem amb el catedràtic Xavier Sala-i-Martín.

El catedràtic d'Economia de Colúmbia, Xavier Sala-i-Martín, analitza l'acord entre patronals i sindicats per proposar una millora de sous fins al 2025. L'expert pondera si un problema temporal es pot perpetuar i analitza la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, malgrat aquest increment.

El catedràtic d'Economia de Colúmbia, Xavier Sala-i-Martín, pondera la nova normativa impulsada per Pedro Sánchez i assegura que "el que digui el govern no necessàriament és el que acaba passant". Sobre l'anunci de l'augment dels immobles al parc públic, Sala-i-Martín diu que es tracta de "fum electoral".

El catedràtic de la Universitat Colúmbia valora les últimes informacions del "Tot costa" sobre els contactes entre l'entorn de Leo Messi i el Barça. Assegura que el president de LaLiga, Javier Tebas, no deixarà que torni "sense un salari raonable". Per altra banda, l'expert examina la pròxima temporada turística i pondera si s'aconseguirà batre un nou rècord de visitants i facturació. Sala-i-Martín puntualitza que "la política del govern hauria de ser millorar la qualitat del turisme".

El catedràtic de la Universitat Colúmbia analitza l'actualitat amb el pànic que s'ha estat vivint entorn del banc Silicon Valley Bank. Sala-i-Martín considera que "el Silicon Valley Bank era un banc molt descompensat, rebia molts dipòsits d'emprenedors, però no tenia manera d'invertir". L'economista també assegura que, gràcies al suport del govern dels EUA, "s'ha evitat que s'estengui la por entre els inversors". Per altra banda, examina el cas Negreira i afirma que no entén per què s'està prejutjant el Barça per uns fets que encara no estan demostrats. A més, declara que la reacció que va tenir l'afició de l'Atlètic de Bilbao amb el Barça no és justa quan "a la lliga de la pandèmia, els àrbitres van ajudar clarament el Madrid a guanyar la lliga". El catedràtic apunta que és injusta la situació del Barça quan "el Madrid és el més expert en robar lligues".

El catedràtic de la Universitat Colúmbia assegura que l'impacte real del Mobile World Congress és l'atracció d'empreses i de treballadors d'alta qualificació, i no només el que genera els dies de fira. Sala-i-Martín adverteix que el sistema educatiu no està lligat amb el sistema productiu: no proveïm de feina els estudiants i no proveïm de treballadors les empreses.

El catedràtic critica la iniciativa del govern espanyol, que qualifica de "bastant 'caradura'", ja que afavoreix només els joves de 18 anys, dels quals, diu, "es busca captar el vot". Xavier Sala-i-Martín analitza la guerra de les plataformes, amb marques com Netflix, Disney+, HBO i Amazon.

Analitzem el tancament del mercat d'hivern al futbol amb el catedràtic de la Universitat Colúmbia Xavier Sala-i-Martín. Tenen sentit els diners que paguen els clubs? Quin pes tenen les grans lligues al futbol europeu? Què en pensa, Xavier Sala-i-Martín, del president de la Lliga, Javier Tebas?

L'economista Xavier Sala-i-Martín alerta sobre el perill del ChatGPT d'intel·ligència artificial, perquè "el fet que estigui a l'abast de qualsevol persona pot generar caos", si els textos que genera acaben fomentant un "tsunami de fake news". Sala-i-Martín insisteix: "El ChatGPT no és realment intel·ligent, sinó que simula un llenguatge sense entendre realment el que està dient." I, a més, afegeix que quan la màquina no sap alguna cosa, s'ho inventa i, per tant, "diu mentides". El professor de la Universitat Colúmbia explica que "vivim una gran revolució tecnològica, però no és intel·ligent".

La pèrdua de 200.000 milions de dòlars en patrimoni d'Elon Musk ens porta a analitzar si va ser una bona compra Twitter. Seguidament, posem el punt de mira en com ha gestionat aquesta xarxa i quina ha sigut la història de Musk que l'ha convertit en un dels homes més rics d'avui dia. Finalment, examinem l'impacte que està tenint en la societat la intel·ligència artificial.

En ple degoteig de vagues i amenaces de protestes, l'economista Xavier Sala-i-Martín analitza les posicions dels empresaris i els treballadors. Estan obligats a posar-se d'acord? Qui ha de pagar els plats trencats de la crisi? Quina diferència de sous hi ha entre països?

Parlem amb Xavier Sala-i-Martín sobre la suposada crisi de Credit Suisse. El professor detalla el negoci dels bancs i què es pot fer per gestionar les situacions de pànic per les davallades financeres.

En plena espiral de rebaixes a Andalusia i el País Valencià, el govern espanyol anuncia una reducció d'impostos per a determinades rendes baixes i mitjanes. Parlem d'impostos amb el professor Xavier Sala-i-Martín.

Els preus segueixen pels núvols i el Banc Central Europeu ha apujat els tipus d'interès per intentar aturar la inflació. Què suposa aquest encariment per a les persones que es vulguin hipotecar? Quines claus hem de tenir presents si volem comprar un habitatge? I si ja tenim una hipoteca en marxa? En parlem amb el professor Xavier Sala-i-Martín.

La inflació el mes de juliol s'enfila al 10,4% i empreses i llars vaticinen una recessió econòmica. El catedràtic d'Economia Xavier Sala-i-Martín analitza l'impacte de la inflació a l'economia i assenyala que el preu del gas ve marcat per la falta d'oferta i que l'única opció possible és apujar els tipus d'interès.

Que ens trobem en una recessió a la tardor dependrà de molts factors. No només econòmics o polítics, sinó també bèl·lics, sobretot, amb la guerra d'Ucraïna que ha provocat un encariment de l'energia i dels combustibles. El professor ha recordat com els bancs centrals, normalment, per reduir la inflació es veuen obligats a refredar l'economia, és a dir, a apujar els tipus d'interès. El problema ara està en què això repercutirà en una frenada del consum i, per tant, en l'activitat econòmica. Els països del sud d'Europa encaren els propers mesos amb males perspectives bàsicament per l'elevat endeutament que tenen. És el cas d'Espanya, Itàlia o Grècia.

El president de la patronal de la petita i la mitjana empresa és crític amb la decisió del govern de donar la baixa automàtica durant cinc dies en cas de tenir símptomes compatibles amb la covid. Lamenta que s'hagi aprovat de forma unilateral i recorda que l'augment dels contagis no estava provocant problemes en el dia a dia de les empreses. Pel que fa a les previsions econòmiques, Antoni Cañete no és gens optimista i demana el que ha definit com a pacte de productivitat. És a dir, que treballadors, empreses i administracions públiques dialoguin i acordin no transferir l'augment del cost de producció al preu final dels productes i els serveis.

És el perill que veu el professor de la Universitat de Colúmbia de la mesura que ha anunciat el president espanyol per mirar de reduir la factura de la llum. Xavier Sala-i-Martín, a més, explica per què continua pujant el preu de l'electricitat, tot i l'entrada en vigor del topall del gas. Per entendre-ho, ens ha recordat com funciona el sistema de fixació del preu de la llum, on l'última font energètica que entra a la subhasta marca el preu final.

El professor de la Universitat de Colúmbia detalla les raons de l'alça en la signatura dels préstecs hipotecaris. Tot i estar als nivells del 2007, ara per ara no ens hem de preocupar perquè s'estigui generant una nova bombolla, ja que els que compren habitatges no ho fan per vendre'ls en poc temps a un preu més alt. Precisament l'esclat del sector immobiliari va ser una de les causes que van portar a la fallida de moltes entitats financeres. Una situació que va obligar el govern espanyol, aquesta setmana fa just deu anys, a demanar el rescat financer.

El professor de la Universitat Colúmbia repassa com funciona el món de les criptomonedes. Xavier Sala-i-Martín conclou que moltes de les persones que hi estan invertint únicament ho fan per guanyar més i més diners, amb el risc i el perill que això comporta. Per mirar d'evitar que la gent s'arruïni amb algunes d'aquestes monedes virtuals, es podria aprovar una regulació semblant a la que han de complir els bancs.

Aquesta setmana els països del G7 han anunciat que deixaran de comprar, gradualment, el cru a Moscou. El professor de la Universitat Colúmbia ha explicat que deixar d'utilitzar el petroli dels Urals no és gaire complicat. Al final, tot es pot resumir amb un intercanvi de compradors. Això farà que Europa rebi en vaixells el cru provinent dels països àrabs, la qual cosa incrementarà el preu pels costos de transport. D'altra banda, Xavier Sala-i-Martín també ha recordat els 10 anys rescat de Bankia.

Per fer-ho, segons el professor de la Universitat Colúmbia, no cal eliminar els turistes ni posar traves a la construcció d'hotels ni de blocs d'apartaments. Parlem d'un sector que representa un 12% del PIB i un 15% si comptem els llocs de treball, però amb poc valor afegit. Aquesta Setmana Santa es veu com el tret de sortida de la recuperació del turisme després de dos anys amb restriccions per la pandèmia. Si serà o no la recuperació definitiva ho marcarà el mateix virus.

Pel professor de la Universitat de Colúmbia, el pla de xoc que ha anunciat el govern espanyol pot ajudar a mitigar els efectes econòmics de la guerra d'Ucraïna a curt termini. Ara bé, si mirem més enllà, les conseqüències poden ser catastròfiques. Les ajudes concedides s'hauran de pagar d'alguna manera, la qual cosa agreujarà el problema del deute públic, que ja és molt elevat. Pel que fa a la dependència que Europa té del gas rus, Xavier Sala-i-Martín creu que la solució passa per acabar la construcció del gasoducte que hauria de transportar el gas de la península Ibèrica -provinent d'Algèria- cap al centre d'Europa.

El professor d'Economia de la Universitat Colúmbia alerta de l'escenari endimoniat que ens pot portar el conflicte d'Ucraïna. Una guerra que està tenint i tindrà efectes devastadors per a l'economia d'aquest país. Pel que fa a les sancions sobre Rússia, Xavier Sala-i-Martin és categòric: tindran un efecte brutal per a una economia que exporta bàsicament petroli, gas i altres matèries primeres però que, en canvi, importa tota la resta (menjar, articles de tecnologia...).

Coincidint amb la setmana del Mobile World Congress, el professor de la Universitat Colúmbia ha detallat la importància de la tecnologia en el nostre sistema econòmic. Per ell la clau no és tant augmentar la inversió en recerca i desenvolupament, sinó saber aprofitar la tecnologia existent. És el cas de Netflix o de les empreses de càpsules de cafè. Han sabut aprofitar la tecnologia existent per innovar en els seus àmbits de mercat.

El professor de la Universitat Colúmbia ha recordat que, en un món on el sistema econòmic està interconnectat, qualsevol petita disrupció té grans efectes. O el que és el mateix, l'esclat d'un conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna tindria efectes devastadors sobre l'economia per l'elevada implicació d'algunes de les principals potències mundials com són els Estats Units o Alemanya. Tot plegat en un context com l'actual, amb una inflació que feia dècades que no vèiem. En el cas de l'estat espanyol, els efectes de la crisi serien més importants que amb la del 2008, ja que avui l'endeutament és encara més elevat.

El professor de la Universitat Colúmbia detalla quin impacte econòmic pot tenir un conflicte a l'est deEuropa en un context d'alta dependència energètica de Rússia. Xavier Sala-i-Martín també analitza els criteris que fan que uns Jocs Olímpics siguin rendibles. Per l'economista, el focus s'ha de posar a llarg termini. És a dir, no cal mirar tant les infraestructures esportives com tot el que envolta la competició (infraestructures de mobilitat, serveis...)

L'economista dona les claus de les conseqüències que pot tenir un augment dels sous. És cert que els empleats guanyarien més diners, però això acabaria provocant un augment de la inflació. Per evitar que esdevingui crònica, la recepta dels bancs centrals és augmentar el tipus d'interès, la qual cosa provocaria una crisi econòmica, que es preveu que sigui curta. A més, l'economista també comenta l'impacte de les baixes laborals segons les empreses i com es podria agilitzar el procés de demanar una baixa.

Ara fa 20 anys vam canviar definitivament la pesseta per l'euro. Un cop acabat el procés d'adaptació, que va durar dos anys, vam fer un pas endavant en el projecte d'integració europea. Repassem el present i el futur de la moneda única i el seu impacte en el projecte europeu amb l'economista Xavier Sala-i-Martín.

El professor d'economia de Colúmbia ens repassa quins elements són imprescindibles per al futur de la indústria de l'automòbil, una de les més importants del país. És taxatiu: s'ha de fomentar que les empreses inverteixin a casa nostra, però això no passa, en cap cas, per donar-los diners públics. A banda, l'economista també repassa alguns dels fets més destacats del 2021 des del punt de vista econòmic i, sobretot, explica què ens espera de cara al 2022.

En un context en què no està clara la causa principal de l'elevada inflació, el catedràtic de Colúmbia dona per fet que durant els propers mesos la Reserva Federal i el Banc Central Europeu intervindran per frenar la constant escalada preus. Això pot ser que acabi provocant, de nou, una crisi econòmica. En paral·lel és imprescindible que la vacunació es generalitzi als països més pobres per evitar l'expansió de noves variants del coronavirus que puguin causar nous terrabastalls a l'economia mundial.

En els propers anys es jubilaran bona part dels treballadors de la generació del baby-boom, els nascuts entre els anys 1955 i 1975, i els números del sistema de pensions no quadren. Des de finals dels anys 90 existeix el Fons de Reserva, però amb la crisi de fa una dècada els governs espanyols l'han anat deixant gairebé a zero. L'economista Xavier Sala-i-Martín analitza la situació i, pels treballadors i jubilats del futur, recomana estalvi i fer-se un pla de pensions. Tot plegat són unes perspectives no gaire bones ja que dades com la taxa d'atur, a casa nostra, sempre són de les més elevades de tota la Unió Europea.

Avui dia, ham passat diverses revolucions tecnològiques, som molt més productius i els salaris han pujat molt des dels anys 30. Però seguim treballant 40 hores quan acabem de posar sobre la taula l'opció de la setmana laboral de quatre dies. Per què? No és només qüestió de productivitat, sinó del que volem aconseguir amb el nostre salari. La productivitat d'ara dona suficient per comprar-se el que volen? Molts diran que no. I per això hi ha empreses que no volen la setmana laboral de quatre dies. A França, malgrat la jornada setmanal de 35 hores aprovada pel govern, els treballadors treballen més fent hores extres. Al final, segons el professor Sala-i-Martín, la ciutadania haurà de triar perquè cada vegada serem més productius però cada vegada hi haurà més coses que voldrem comprar perquè el progrés tecnològic no s'aturarà. Seguirem volent treballar moltes hores per poder comprar noves coses?

Amb l'aturada mundial per la pandèmia i l'augment sobtat de la demanda de productes tecnològics, molts sectors han vist que els falten microxips, unes peces que són imprescindibles en el seu dia a dia. En el cas dels automòbils, se'n necessiten 50 per fer un vehicle. En l'altra banda de la indústria de l'automòbil hi ha, per exemple, el sector del moble i els electrodomèstics. Per solucionar-ho, segons Xavier Sala-i-Martín, no és necessari impulsar la indústria tecnològica a Europa. Acabaria sent molt més car i es trigaria molt de temps a arribar als nivells de producció dels asiàtics.

L'economista Xavier Sala-i-Martín apunta que una de les causes de l'augment del preu de l'energia són les polítiques i els impostos per reduir les emissions de CO2: "Si volem lluitar contra el canvi climàtic, ens haurem d'acostumar que hi hagi menys inversió en carbó i petroli i, en conseqüència, el cost de l'energia sigui més alt". Sala-i-Martín també valora el llegat d'Angela Merkel des del punt de vista de l'economia.

El professor Xavier Sala-i-Martín explica què és aquesta criptomoneda. Com a gran particularitat, en destaca que és molt volàtil, és a dir, que canvia molt ràpid de valor. Per Sala-i-Martín, és molt probable que hi acabi havent una bombolla especulativa, ja que moltes persones hi inverteixen esperant guanyar molt més del que han invertit. Per això suposen un repte per a les grans institucions financeres que, ara per ara, tenen el monopoli de fabricar diners (el Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units). L'economista també ha exposat que el sistema de funcionament dels bitcoins fa que sigui una moneda molt adorada pels criminals que volen continuar fent les seves operacions a l'esquena del sistema financer mundial.

El professor Xavier Sala-i-Martín recorda que l'aixecament de les barreres dels peatges no significa que ara les autopistes siguin gratuïtes. Se'n pot finançar el manteniment a través dels diners dels contribuents o amb el pagament dels usuaris. "Des del punt de vista econòmic surt més a compte que paguin els usuaris. Nosaltres en tenim molts i d'aquesta manera els europeus que circulin per les nostres carreteres també pagaran". Pel que fa al futur, Sala-i-Martín pronostica que a tot l'estat espanyol s'acabarà implementant un model similar al de la vinyeta, és a dir, una tarifa plana de pagament pel temps que s'utilitza l'autopista.

El professor Xavier Sala-i-Martin recorda que actualment a la UE la reducció d'emissions de CO2 comport donar menys permisos a les empreses productores, i això es tradueix en una alça del preu d'aquestes concessions però també una pujada pel consumidor final. Segons ell, "si ens prenem seriosament la protecció del clima, el que hem de fer és que els costos de les empreses que emetin gasos contaminants siguin més alts i aleshores provocar que elles mateixes passin a produir energia neta".

El professor Xavier Sala-i-Martín creu que l'economia catalana guanyaria competitivitat amb un aeroport amb més vols intercontinentals que els actuals, i per això el govern ha de procurar que n'hi hagi més a l'aeroport de Barcelona-el Prat: "Si això requereix ampliar l'aeroport, que s'amplïi. Si hi ha alguna altra solució alternativa, que jo desconec, que la utilitzin. Però la prioritat és connectar Barcelona (amb el món)". Sala-i-Martín també parla de l'acord del G7 per establir una taxa global del 15% en l'impost de societats, arreu del món. Creu que resol els problema dels països que fan competència fiscal per captar empreses.

L'economista Xavier Sala-i-Martín diu que és "trist" que la Generalitat només pugui administrar "les engrunes que ens dona Espanya", per un sistema fiscal que provoca asfíxia financera. Sala-i-Martín té molt bona opinió del futur conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró: "És un home molt competent en el sector privat". Caldrà veure, diu, com es mou en l'àmbit públic, perquè "les baralles de partit poden ser perilloses per a persones com ell, o l'exconseller Mas-Colell, que són independents". El professor de la Universitat Columbia també parla del projecte "España 2050" de Pedro Sánchez. "En principi és una bona idea fugir del curt termini, i implementar polítiques que donin resultats molt més enllà" del mandat dels polítics que governen. "El problema és que aquest document és una elucubració teòrica sobre com serà Espanya el 2050, però sense fer propostes". Només planteja objectius, però nou diu com s'hi arriba. "Es confonen objectius amb mesures".

Xavier Sala-i-Martín creu que el problema de la falta de vacunes contra el coronavirus no s'acaba amb la suspensió temporal de les patents. Segons l'economista, alliberar-les no resol el dèficit de vacunes i crea altres problemes perquè pot desincentivar les farmacèutiques a l'hora d'invertir en investigació sobre vacunes, quan hi hagi una nova pandèmia. Sala-i-Martín també alerta que la "imatge d'eufòria" pel final de l'estat d'alarma potser durarà poc si hi torna a haver una nova onada de contagis. Només quan s'erradiqui el virus vindrà l'eufòria econòmica. El professor de la Universitat Colúmbia també parla del final del monopoli de Renfe a Espanya amb la posada en marxa del segon operador de trens d'alta velocitat, Ouigo.

Xavier Sala-i-Martín espera que el Barça no surti perjudicat del fracàs de la Superlliga europea, i que "no hi hagi venjança". Ho diu perquè aquesta nit el Reial Madrid, club impulsor del projecte de nou campionat de futbol, juga partit de Champions contra el Chelsea. "Si els àrbitres van contra el Madrid, vol dir que hi haurà venjança" de la UEFA, per l'atreviment de Florentino Pérez de plantejar un sistema diferent. L'economista atribueix el fiasco de la Superlliga a la reacció dels fans anglesos, contraris al nou format, i a les pressions dels governs britànic i rus sobre els clubs de la Premier League. Sala-i-Martín creu que la UEFA sortirà reforçada d'aquest episodi, malgrat que "els seus dirigents no són bons per al futbol".

El catedràtic d'Economia Xavier Sala-i-Martín creu que la idea de l'FMI d'un impost temporal a grans empreses per pagar la factura de la pandèmia "acabarà en molt poca cosa". El professor de la Universitat Columbia no troba bé que es castigui fiscalment "empreses que ens han salvat el cul" amb la Covid, com Zoom. En canvi, Sala-i-Martín veu normal que, als Estats Units, el president Joe Biden vulgui apujar l'impost de societats fins al 28% per pagar els 9 bilions de dòlars que aquest país es gasta per la pandèmia. La secretària del Tresor nord-americà, Janet Yellen, ha proposat un tipus mínim d'impost de societats al tot el món, per evitar la competència fiscal entre països. Això desincentiva, diu Sala-i-Martín, que les companyies marxin a països amb una fiscalitat baixa, com Irlanda.

A Xavier Sala-i-Martín no el preocupa en excés l'embús al canal de Suez provocat per l'accident del portacontenidors Ever Given, perquè pensa que es resoldrà amb brevetat: "Si desaparegués el canal, no una setmana, sinó per sempre, el paper de Barcelona i de tota la Mediterrània com a centre logístic quedaria greument perjudicat. Però no és el cas. Ara tindran un problema logístic d'un parell de setmanes, i la cosa tornarà a la normalitat." El professor de la Universitat Colúmbia també lamenta la "batalla política" entre comunitats autònomes per aconseguir una fàbrica de bateries elèctriques: "El que demostra és que estem davant d'un capitalisme d'amiguets. I que qui es queda una fàbrica no és qui millor fa les coses o sap innovar, sinó el que té més amics al ministeri."

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que el pla espanyol d'ajudes "va en la bona direcció", per les ajudes directes que donarà a empreses, amb l'objectiu que no hagin de tancar per la crisi de la Covid. "El problema és que es queda petit". Sala-i-Martín diu que a Catalunya li haurien de tocar 1.400 milions d'euros. Però "n'hi tocaran una mica menys de 1.000. Són benvinguts, però això no arreglarà el problema". En canvi, el professor de la Universitat Colúmbia critica el pla Biden als Estats Units, que, malgrat que està molt més dotat econòmicament (1.900 bilions de dòlars), dona un xec de 1.400 dòlars a cada nord-americà. "Això és un error", diu Sala-i-Martín. Un any després de l'inici de la pandèmia, el catedràtic d'Economia reitera que "els governs occidentals han fet una gestió horrorosa" de la crisi sanitària. "Els països d'Orient, Singapur, Taiwan, Corea, el Japó, i fins i tot Austràlia i Nova Zelanda, ens han donat una lliçó de com s'ha de gestionar" una emergència com aquesta.

L'economista Xavier Sala-i-Martín demana la màxima presumpció d'innocència per l'expresident Bartomeu i els responsables del Barça que declaren davant la justícia per l'escàndol de les xarxes socials. Però recorda que "les acusacions són molt greus", i que si es proven "no hi ha d'haver impunitat". Demana al president que surti de les eleccions d'aquest diumenge que apliqui "la màxima transparència" al club i "se sàpiga tot". Sala-i-Martín diu que només les acusacions de corrupció poden tenir "implicacions molt greus sobre el nom del Barça", perquè degrada la imatge del club. I això perjudicarà quan el pròxim president vulgui renegociar els contractes amb els espònsors. El professor de la Universitat Columbia també analitza la idea d'un "passaport Covid" a la UE, per viatjar. I els riscos i avantatges del bitcoin, la criptomoneda de moda.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que una vegada "s'acabi el virus, quan una part important de la població estigui vacunada, hi haurà una eufòria" econòmica que "farà que els sectors que més han patit siguin els que més es recuperin". També es pot dir el mateix de l'economia catalana, que el 2020 va caure un 11,4%. "En la mesura que l'economia catalana depèn molt del turisme, serà de les que més ràpidament es recuperarà." El professor de la Universitat Colúmbia entén que "és difícil veure ara el món amb optimisme, però ara fa 100 anys", amb la grip espanyola, "les coses estaven molt pitjor, i la dècada que va venir després va ser gloriosa".

Xavier Sala-i-Martín explica que "el Barça ingressa molt més amb Messi que sense Messi". L'economista critica la filtració del seu contracte amb el club, i troba que la informació del diari El Mundo és poc rigorosa, perquè no té en compte els ingressos directes i indirectes que l'astre blaugrana genera. Després, parla de la felicitat que genera cada gol seu. "Posem que la gent que mira el Barça posés un euro cada cop que Messi marca un gol. Si en fa 50 cada any, de mitjana, i el miren 200 milions de persones, generaria un valor de 10.000 milions d'euros a l'any." Comparat amb els 138 milions que cobra a l'any, "podríem argumentar que cobra massa poc". Sala-i-Martín també parla, avui, dels diners que es perden pel retard en les vacunes a Europa, i del fòrum d'inversors Reddit, que ha frenat fons baixistes de Wall Street.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que la UE i Londres continuaran negociant, després de l'acord "de mínims" del Brexit, i que encara no hem vist "el final de la pel·lícula". El govern de Boris Johnson arribarà a acords bilaterals amb el Canadà, els Estats Units i altres països, però "al final, ells són europeus, la seva geografia és europea, els clubs anglesos juguen a la Champions League europea". Segons Sala-i-Martín, "els britànics estan condemnats a entendre's amb Europa; haurà de passar un temps perquè els egos baixin", i s'arribarà a un acord perquè "les coses tornin més o menys on eren". Sala-i-Martín és optimista sobre el 2021, per la vacuna de la Covid, però està preocupat perquè la distribució de la vacuna és "un desastre a tot arreu". I diu que si Catalunya continués la vacunació al ritme de la primera setmana, "tardaríem 26 anys a tenir la immunitat de grup".